Sobre Territorio Umami

Explorem el que mengem per entendre qui som i cap a on anem.

Darrere de cada plat hi ha molt més que una recepta: un paisatge, un ofici, una família que el va guardar, algú que es va atrevir a canviar-lo i una economia que el sosté o el deixa caure. Territorio Umami neix per explicar tot això.

Aquí hi trobaràs preguntes com aquestes:

Continua sent tradicional una recepta quan canvia? Què passa en un restaurant quan la intel·ligència artificial entra per la porta de servei? Pot un àpat compartit formar part de les cures d'un barri? Qui es queda el valor quan un producte deixa de competir per quilos?

Les responem amb recerca i amb ofici. Llegim estudis, arxius i receptaris, mirem què passa a les cuines i als territoris, i ho expliquem des de la mirada d'algú que ha passat anys entre fogons. Sense pressa, sense receptes ràpides i sense dir-te què has de pensar.

Cada setmana, una història nova en un d'aquests sis territoris:

CulturaHistòria, memòria i maneres de menjar.
TerritoriPaisatges, patrimoni, productors i cuines del lloc.
ProducteIngredients, tècniques, ciència i transformació.
SalutAlimentació, evidència i benestar.
ComunitatCuina, cures i impacte social.
OficiFormació, restauració i hostaleria.

Qui hi ha darrere

Fátima Riera, xef, somrient amb jaqueta de cuina en una cuina.

Sóc Fátima Riera, xef i gastrònoma. No recordo la cuina com una decisió concreta, sinó com un lloc on sempre he tornat. Cuinar ha estat per a mi una manera de cuidar, de crear i també d'entendre els altres.

Vaig començar d'ajudant en un restaurant de brasa, on vaig aprendre que una salsa pot ser el patrimoni d'una casa, i vaig passar per cuines d'hotel que em van ensenyar que una tradició també es pot reinventar. Amb el temps em va deixar d'interessar només el resultat d'un plat i vaig començar a fixar-me en tot el que hi havia darrere: per què cuinem d'una manera determinada, què expliquen els ingredients sobre un territori, quines receptes sobreviuen dins d'una família i què passa al voltant d'una taula quan les persones s'hi asseuen juntes. Aleshores vaig entendre que la cuina no era només el meu ofici: era també la meva manera de mirar el món.

La docència em va obligar a posar paraules a coses que fins aleshores feia de manera intuïtiva, perquè ensenyar una tècnica no consisteix només a dir com es fa: has de comprendre per què funciona, d'on ve i com es pot transmetre a una altra persona. Després van arribar la gestió de projectes, la formació i la recerca, i la gastronomia se'm va fer molt més gran que la cuina professional: alimentació, cultura, memòria, territori, salut, comunitat, economia i aprenentatge.

Territorio Umami neix d'aquest camí. De voler continuar fent projectes, però també aturar-me a observar-los, investigar-los i explicar el que he après. No vull dir a ningú què ha de pensar sobre gastronomia; m'interessa més provocar curiositat, aportar context i fer visible tot el que normalment queda fora del plat.

M'agradaria que acabessis de llegir amb una idea nova rondant-te pel cap, i que després de mirar un ingredient, una recepta o una taula compartida ja no hi veiessis només menjar. I si alguna història et desperta un record, una conversa o unes ganes inesperades de cuinar, encara millor.

Continuem la conversa?

Si et ve de gust continuar llegint, subscriu-te a la newsletter i et arribarà cada història nova. I si em vols explicar alguna cosa, proposar-me un tema o simplement dir-me com prepares el teu romesco, escriu-me a fatima@territorioumami.com. També em trobaràs a Instagram i a LinkedIn.

Subscriu-t'hi